LA COMISSIÓ BANCÀRIA APLICADA A INGRESSOS EN EFECTIU PER FINESTRETA ÉS DECLARADA NUL·LA

Així ho estableix l’Audiència Provincial d’Àlaba, que ha declarat que la comissió de dos euros que, fins avui, cobrava l’entitat BANKINTER a aquells que no eren els seus clients per ingressar diners en efectiu en finestreta, és nul·la per constituir una pràctica abusiva, perquè no (…) amb les exigències de la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d’abril 1993, sobre les clàusules abusives en els contractes subscrits amb consumidors, en considerar que constitueix un obstacle per al consumidor que pretén realitzar un ingrés.

En opinió de la Sala, l’aplicació d’aquesta comissió es tracta d’una pura imposició de l’entitat bancària, realitzada en el context de la utilitat econòmica que aquest cobrament produeix en el desenvolupament del seu negoci bancari. Aquesta Sentència confirma la dictada anteriorment pel Jutjat del Mercantil núm. 1 de Vitòria-Gasteiz del passat mes de setembre de 2021, que estimava la demanda interposada per l’Associació de Persones Consumidores i Usuàries Basca i va declarar que el cobrament per part de l’esmentada entitat d’una comissió per ingrés en efectiu en finestreta per part d’un no titular d’un compte, constituïa una pràctica abusiva, contrària a la normativa de protecció dels consumidors i usuaris. Conseqüència d’això, l’estipulació per la qual l’entitat bancària cobra dos euros per cada ingrés en efectiu en caixa per un no titular o autoritzat de compte d’aquesta entitat, és nul·la.

En concret, l’Audiència Provincial d’Àlaba considera que el fet que un particular no client de l’entitat opti per realitzar un ingrés en efectiu a un tercer per finestreta enlloc, per exemple, d’una transferència, respondrà a l’íntima intenció de qui realitza l’ingrés, però que aquest propòsit no és rellevant per a determinar si se li pot cobrar una comissió per despeses operatives. És més, la Sala rebutja els arguments de l’entitat bancària en el sentit que no cal convertir la imposició d’un pagament amb un suposat concert entre oferta i demanda, integrant d’un consentiment contractual, perquè al no ser qui realitza l’ingrés client de l’entitat bancària aquest suposat contracte no existeix; d’altra banda, la Sala objecta que el cobrament de la comissió no té un altre objectiu que la imposició d’una obligació addicional, que no consta que s’hagi contemplat en el contracte de Bankinter amb el beneficiari. La intenció de Bankinter és, segons afirma la Sala, traslladar una despesa derivada de la prestació d’un servei bancari especifico, que és part del contracte amb el beneficiari/client, a un tercer consumidor.

Per consegüent, l’Audiència Provincial conclou que la condició general en la qual s’escuda l’entitat bancària en realitzar l’al·ludit cobrament és nul·la per abusiva, tenint com a conseqüència el que l’entitat hagi de deixar de cobrar la repetida comissió.

Quizá te interese…

Extinción del derecho de uso y disfrute de la vivienda en divorcios

Extinción del derecho de uso y disfrute de la vivienda en divorcios

Extinción del derecho de uso y disfrute de la vivienda cuando quien tiene atribuido el uso contrae matrimonio o crea unión de hecho con una tercera persona. De nuevo el Tribunal Supremo acuerda la extinción del derecho de uso y disfrute de la vivienda cuando quien...

Contacta con nosotros: Barcelona 932 388 180 | Tarragona 977 249 733

X