COMENTARIS A LA SENTÈNCIA DE LA SECCIÓ 1ª DE L’AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA DE 15 DESEMBRE 2021. EXCEPCIÓ DE LITISCONSORCI PASSIU ALS PROCEDIMENTS DE DESNONAMENT PER PRECARI I EMPADRONAMENT DELS OCUPANTS COM A PROVA D’EXISTÈNCIA DE TÍTOL

En aquest nou post passem a comentar la recent Sentència dictada per la Secció 1a de l’Audiència Provincial de Tarragona, de 15 de desembre de 2021, que resol el recurs d’apel·lació interposat contra la Sentència de 1a instància dictada en un procediment de desnonament per precari.

En el recurs d’apel·lació interposat pels ocupants de l’habitatge s’al·legaven dues qüestions: la primera, de naturalesa processal, l’existència de litisconsorci passiu necessari; i la segona, de fons, l’existència d’un contracte verbal d’arrendament i el pretès valor probatori d’un certificat d’empadronament dels ocupants de la vivenda objecte del procediment.

Sobre la primera qüestió, la Sala reitera que la sentència que declara el desnonament estén els seus efectes a tots els posseïdors de la vivenda mancats de títol legítim per ocupar-la, qüestió que s’observa en els casos que el titular del contracte d’arrendament és una persona física o natural i passen a conviure amb ella d’altres, per exemple familiars no convivents en el moment de formular-se la demanda, que són igualment afectats per la resolució o extinció del contracte d’arrendament. Fa incís l’Audiència Provincial en què no es pot obligar a la propietat o arrendador a demandar successivament a tots aquells subjectes que es presentin com posseïdores després d’haver iniciat el procediment, indicant que el realment essencial és la relació de la persona amb l’immoble objecte de desnonament. La legitimació passiva en aquest tipus de procediments ve determinada per ser opositor o pertorbador de qui és titular d’un dret, en el cas inscrit al Registre de la Propietat, només a qui efectivament ho sigui en el moment d’interposició de la demanda podrà afectar en principi aquesta (articles 410 i 413 LEC), llevat dels drets de qualsevol posseïdor susceptible de ser identificat que resultés condemnat in audita parte, a l’empara de l’expedient processal previst a l’article 704.2 LEC, prèvia audiència al que llavors es presenti com ocupant i comprovar que el seu títol excedeix de la mera possessió de fet.

La segona qüestió es relaciona amb l’existència de títol legítim per posseir derivat d’un arrendament verbal amb un anterior propietari de l’habitatge. No havent aportat prova alguna per a sustentar l’existència d’aquesta relació arrendatícia prèvia, la Sala indica que el certificat d’empadronament és insuficient a efectes de prova perquè aquest tràmit administratiu està validat per altres funcions: els Ajuntaments estan obligats a incloure en el padró municipal a les persones sense habitatge, per possibilitar l’accés a les ajudes de les administracions públiques (Resolució de 16 de març de 2016 de la Presidència de l’INE). En definitiva, haver dut a terme tràmits a l’Ajuntament del municipi on radica la vivenda objecte del procediment i estar empadronat en ella no és, per si mateix, un fet que permeti tenir per acreditada l’existència de títol, atès que les corporacions municipals venen obligades a empadronar a totes les persones residents en un determinat immoble, amb o sense títol que justifiqui la seva possessió.

Quizá te interese…

Extinción del derecho de uso y disfrute de la vivienda en divorcios

Extinción del derecho de uso y disfrute de la vivienda en divorcios

Extinción del derecho de uso y disfrute de la vivienda cuando quien tiene atribuido el uso contrae matrimonio o crea unión de hecho con una tercera persona. De nuevo el Tribunal Supremo acuerda la extinción del derecho de uso y disfrute de la vivienda cuando quien...

Contacta con nosotros: Barcelona 932 388 180 | Tarragona 977 249 733

X